INFORMACIÓ GENERAL


Certificats d’Estalvi Energètic (CAES)

Què és un CAE?

És un document electrònic que reconeix l’assoliment d’1 kWh d’estalvi de consum d’energia final com a conseqüència de les inversions realitzades en actuacions d’estalvi energètic.

Quins són els agents que participen en el sistema de CAES?

  • Propietari de l’estalvi: persona física o jurídica de naturalesa pública o privada que duu a terme la inversió de l’actuació en eficiència energètica amb la finalitat d’obtenir un estalvi d’energia.
  • Verificador de l’estalvi: entitat acreditada per l’Entitat Nacional d’Acreditació (ENAC) encarregada de verificar els estalvis d’energia obtinguts per l’execució d’una o diverses actuacions d’eficiència energètica.
  • Subjecte obligat: comercialitzadores d’energia elèctrica, les comercialitzadores de gas natural, els operadors de productes petrolífers a l’engròs i els operadors de gasos liquats de petroli a l’engròs.
  • Subjecte delegat: persona jurídica de naturalesa pública o privada que pugui assumir, totalment o parcialment, la delegació de l’obtenció de nous estalvis anuals d’energia d’un o diversos subjectes obligats i que hagi estat prèviament acreditada com a tal pel Coordinador Nacional del Sistema de CAE.
  • Gestor autonòmic: òrgan encarregat de validar la informació continguda en l’expedient CAE d’aquelles actuacions d’eficiència energètica executades en el seu àmbit territorial per, si escau, procedir a l’emissió dels corresponents CAE i a la seva preinscripció en el Registre Nacional de CAE.
  • Coordinador Nacional: òrgan administratiu encarregat d’assegurar el correcte funcionament del Sistema de CAE. Correspon a la Direcció General de Política Energètica i Mines del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Per a què serveixen?

Perquè un propietari de l’estalvi que dugui a terme una actuació d’eficiència energètica amb la qual obtingui estalvis energètics pugui aconseguir una compensació econòmica en cedir-los a un subjecte obligat o subjecte delegat.

Com es cedeixen els estalvis energètics?

Qualsevol propietari de l’estalvi pot cedir els seus estalvis energètics a un subjecte obligat o subjecte delegat mitjançant la signatura d’un conveni CAE a canvi d’una contraprestació econòmica.

Què són les fitxes de mesures estandarditzades d’eficiència energètica?

Les fitxes tècniques són una sèrie d’actuacions d’estalvi d’energia final fàcilment replicables. L’execució de l’actuació d’eficiència energètica continguda en qualsevol d’aquestes fitxes podrà donar dret a l’emissió de CAES.

Si fem referència a la substitució de calderes de combustible fòssil per una bomba de calor en el sector residencial, la fitxa corresponent és la RES060, mentre que, si ens referim a les hibridacions en el sector residencial, les fitxes corresponents seran les RES092, RES093, RES094, RES097, RES098 i RES099.

Com es calculen els estalvis que poden generar CAES?

Si es tracta d’una actuació estandarditzada, la metodologia de càlcul de l’estalvi obtingut ve definida en la pròpia fitxa que descriu l’actuació.

Si fem referència a la substitució de calderes de combustible fòssil per una bomba de calor o a les hibridacions de calderes de combustió amb bomba de calor en el sector residencial, el càlcul de l’estalvi energètic s’obté aplicant la fórmula següent:

AETOTAL = FP · [ (DCAL· S ) · ( 1/ ηi - 1/ SCOPbdc⁄ ) + DACS ∙ ( 1/ ηi - 1/ SCOPdhw )] · Cb

On:

DCAL

Demanda d’energia en calefacció de l’edifici o habitatge segons certificat d’eficiència energètica abans de l’actuació

S

Superfície útil habitable de l’edifici o habitatge

DACS

Demanda d’energia en ACS de l’edifici o habitatge segons certificat d’eficiència energètica abans de l’actuació

ηi

Rendiment de caldera a combustible fòssil (0,92)

FP

Factor de ponderació (1,00)

SCOPbdc

Factor de rendiment estacional de la bomba de calor en calefacció

SCOPdhw

Factor de rendiment estacional de la bomba de calor en ACS

Cb

Coeficient de bivalència (en el cas de la Fitxa RES060 és igual a 1)

Si es tracta d’una actuació singular, la metodologia de càlcul de l’estalvi obtingut serà particular per a cada cas.

Quina documentació addicional s’ha d’aportar per tramitar els CAES?

La documentació a aportar s’indica en cada fitxa tècnica existent.

Si fem referència a la substitució de calderes de combustible fòssil per una bomba de calor o a les hibridacions de calderes de combustió amb bomba de calor en el sector residencial, la documentació que el propietari de l’estalvi ha d’aportar és la següent:

  • Declaració responsable referida a la sol·licitud i/o obtenció d’ajudes públiques per a la mateixa actuació d’estalvi d’energia.
  • Factures justificatives de la inversió realitzada.
  • Informe fotogràfic de la instal·lació tèrmica abans i després de l’actuació.
  • Comunicació de posada en funcionament de la nova instal·lació tèrmica.
  • Certificat inicial d’eficiència energètica de l’edifici/habitatge, amb el corresponent justificant de registre a l’òrgan autonòmic competent.
  • Certificat final d’eficiència energètica de l’edifici/habitatge, amb el corresponent justificant de registre a l’òrgan autonòmic competent.
  • Conveni CAE (model descarregable).
  • Document que acrediti les seves dades bancàries per a la transferència de l’import de l’ajuda.
  • Si escau, document justificatiu que percep el bo social.
  • Si escau, poder notarial o un altre document d’apoderament que acrediti la representació.

Des de quina data es poden transformar en CAES els estalvis energètics?

Perquè un estalvi d’energia final sigui susceptible de ser transformat en CAE, l’execució de l’actuació generadora d’aquest estalvi ha d’haver-se iniciat amb posterioritat al 26 de gener de 2023.

Un CAE podrà ser registrat fins a tres anys després d’haver-se realitzat l’actuació.

Són compatibles amb actuacions que hagin obtingut una subvenció pública?

Les actuacions d’eficiència energètica els estalvis de les quals acabin convertits en CAE seran compatibles amb programes públics de subvencions, excepte aquells finançats amb càrrec al Fons Nacional d’Eficiència Energètica.

Quin és el seu tractament fiscal?

Les quantitats econòmiques corresponents a CAES tenen la consideració d’increment patrimonial i, per tant, s’han de declarar a l’IRPF.

Quina és la quantitat mínima d’energia per la qual es pot sol·licitar un CAE?

La mida mínima d’expedient per realitzar una sol·licitud d’emissió de CAE és de 30 MWh i pot ser coberta per la suma dels estalvis de diferents actuacions.

Es pot beneficiar del sistema de CAES una construcció nova?

Tota actuació que estigui relacionada amb una nova instal·lació d’equip o construcció no podrà beneficiar-se del Sistema de CAES.

Deduccions fiscals

A quines actuacions es poden aplicar aquestes deduccions fiscals?

Existeixen tres tipus d’actuacions que es poden acollir a aquest tipus de deduccions fiscals:

  • Deducció per obres de millora que redueixin la demanda de calefacció i refrigeració.
  • Deducció per obres de millora que redueixin el consum d’energia primària no renovable.
  • Deducció per obres de rehabilitació energètica d’edificis d’ús predominantment residencial.

Si fem referència a la substitució de calderes de combustible fòssil per una bomba de calor en el sector residencial, les deduccions aplicables poden englobar-se tant en el segon com en el tercer tipus.

Quines són les característiques de les deduccions per obres de millora que redueixin el consum d’energia primària no renovable?

Àmbit temporal

  • La deducció resulta aplicable a les quantitats satisfetes des del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2024 per obres realitzades durant aquest període.
  • La deducció es practicarà en el període impositiu en què s’expedeixi el certificat d’eficiència energètica emès després de la realització de les obres.
  • En tot cas, aquest certificat haurà de ser expedit abans de l’1 de gener de 2025.

Tipus d’habitatges

Donen dret a la deducció les obres realitzades en els següents habitatges:

  • L’habitatge habitual del contribuent.
  • Qualsevol altre habitatge del qual sigui titular el contribuent que tingui arrendat per al seu ús com a habitatge en aquell moment o en expectativa de lloguer, sempre que l’habitatge es llogui abans del 31 de desembre de 2025.

Queden excloses les obres que es realitzin en:

  • Les parts dels habitatges afectes a una activitat econòmica.
  • Les places de garatge, trasters, jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives.
  • Les segones residències i les que no es trobin arrendades o en expectativa de lloguer.

Aquesta deducció no resulta aplicable en habitatges d’obra nova o de nova construcció.

Tipus de beneficiaris

Podran aplicar aquesta deducció els contribuents que ostentin el títol de propietaris de l’habitatge objecte d’aquestes obres.

Per tant, en queden exclosos els nús propietaris, usufructuaris i arrendataris.

Requisits per poder obtenir la deducció

S’entendrà que s’ha millorat el consum d’energia primària no renovable a l’habitatge en què s’hagin realitzat aquestes obres quan es redueixi almenys un 30 % l’indicador de consum d’energia primària no renovable, o s’aconsegueixi una millora de la qualificació energètica de l’habitatge per obtenir una classe energètica «A» o «B», acreditat mitjançant certificat d’eficiència energètica després de la realització de la reforma, respecte del certificat expedit abans de l’inici de la mateixa.

Per acreditar el compliment dels requisits exigits per a la pràctica d’aquesta deducció serà necessari el certificat d’eficiència energètica expedit abans i després de les obres.

No es beneficien de la deducció les quantitats satisfetes que corresponguin a costos relatius a la instal·lació o substitució d’equips que utilitzin combustibles d’origen fòssil.

El certificat energètic previ a la realització de les obres, expedit en els dos anys anteriors a la data d’inici d’aquestes, ha d’estar inscrit en el corresponent registre de certificats energètics.

Import de la deducció

La base d’aquesta deducció estarà constituïda per les quantitats satisfetes mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes en entitats de crèdit, a les persones o entitats que realitzin aquestes obres, així com a les persones o entitats que expedeixin els certificats esmentats.

Quant a les quantitats a incloure a la base de deducció, el contribuent podrà incloure les quotes de l’IVA que hagi satisfet per la realització de les obres.

No obstant això, es descomptaran aquelles quantitats que, si escau, hagin estat subvencionades a través d’un programa d’ajudes públiques o ho siguin en virtut de resolució definitiva de concessió d’aquestes ajudes.

La base màxima anual d’aquesta deducció serà de 7.500 €, tant en tributacions individuals com conjuntes.

El percentatge de deducció aplicable sobre la base de deducció és el 40 %.

Quines són les característiques de les deduccions per obres de rehabilitació energètica?

Àmbit temporal

La deducció resulta aplicable a les quantitats satisfetes des del 6 d’octubre de 2021 fins al 31 de desembre de 2025 per obres realitzades durant aquest període.

La deducció es practicarà en els períodes impositius 2021, 2022, 2023, 2024 i 2025 en relació amb les quantitats satisfetes en cadascun d’ells, sempre que s’hagués expedit, abans de la finalització del període impositiu en què s’hagi de practicar la deducció, el certificat d’eficiència energètica.

En tot cas, aquest certificat haurà de ser expedit abans de l’1 de gener de 2026.

Tipus d’habitatge

Donen dret a la deducció les obres de rehabilitació energètica realitzades en edificis d’ús predominantment residencial on estigui ubicada l’habitatge o habitatges propietat del contribuent. Es pot tractar de qualsevol tipus d’habitatge, tant de l’habitatge habitual com de segones residències o habitatges arrendats, excepte els habitatges afectes a activitats econòmiques.

S’assimilaran a habitatges les places de garatge i trasters que s’haguessin adquirit amb aquestes. També tindran dret a la deducció les obres dutes a terme en elements comuns de l’edifici que s’efectuïn en jardins, parcs, piscines i instal·lacions esportives. Aquesta deducció no resulta aplicable en habitatges d’obra nova o de nova construcció.

Tipus de beneficiaris

Podran aplicar aquesta deducció els contribuents propietaris dels habitatges ubicats a l’edifici.

Per tant, en queden exclosos els nús propietaris, usufructuaris i arrendataris.

Requisits per poder obtenir la deducció

S’entendrà que s’ha millorat el consum d’energia primària no renovable a l’habitatge en què s’hagin realitzat aquestes obres quan es redueixi almenys un 30 % l’indicador de consum d’energia primària no renovable, o s’aconsegueixi una millora de la qualificació energètica de l’habitatge per obtenir una classe energètica «A» o «B», acreditat mitjançant certificat d’eficiència energètica després de la realització de la reforma, respecte del certificat expedit abans de l’inici de la mateixa.

Per accedir a aquesta deducció, les obres a què es fa referència s’han de realitzar sobre el conjunt de l’edifici (habitatge unifamiliar) o sobre un bloc complet (edifici plurifamiliar).

Per acreditar el compliment dels requisits exigits per a la pràctica d’aquesta deducció serà necessari el certificat d’eficiència energètica expedit abans i després de les obres.

No es beneficien de la deducció les quantitats satisfetes que corresponguin a costos relatius a la instal·lació o substitució d’equips que utilitzin combustibles d’origen fòssil.

El certificat energètic previ a la realització de les obres, expedit en els dos anys anteriors a la data d’inici d’aquestes, ha d’estar inscrit en el corresponent registre de certificats energètics.

Import de la deducció

La base d’aquesta deducció estarà constituïda per les quantitats satisfetes mitjançant targeta de crèdit o dèbit, transferència bancària, xec nominatiu o ingrés en comptes en entitats de crèdit, a les persones o entitats que realitzin aquestes obres, així com a les persones o entitats que expedeixin els certificats esmentats.

No obstant això, es descomptaran aquelles quantitats que, si escau, hagin estat subvencionades a través d’un programa d’ajudes públiques o ho siguin en virtut de resolució definitiva de concessió d’aquestes ajudes.

En el cas de comunitats de propietaris, la quantitat susceptible de formar la base de la deducció de cada contribuent vindrà determinada pel resultat d’aplicar a les quantitats satisfetes per la comunitat de propietaris, el coeficient de participació que hi tingui.

La base màxima anual per declaració d’aquesta deducció serà de 5.000 €.

Les quantitats satisfetes no deduïdes (bases pendents de deducció) per excedir de la base màxima anual de deducció podran deduir-se, amb el mateix límit, en els quatre exercicis següents, sense que en cap cas la base acumulada de la deducció pugui excedir de 15.000 € (límit màxim pluriennal).

El límit de 15.000 € de la base acumulada de deducció s’ha d’entendre com a límit aplicable de manera individual a cada contribuent.

El percentatge de deducció aplicable sobre la base de deducció és el 60 %.

Desplaça cap amunt